Classes i ambients del formigó estructural EHE-08

Interpretació orientativa de la taula d'ambients de la instrucció EHE-08

Taula 8.2.2 Classes generals d'exposició relatives a la corrosió de les armadures

Clase Descripció Exemples
Clase Subclase Designació Tipus de procés
No agressiva I Cap
  • Interiors d'edificis, no sotmesos a condensacions.
  • Elements de formigó en massa.
  • Interiors d'edificis, protegits de la intempèrie.
IIa Normal Humitat alta Corrosió d'origen diferent que els clorurs
  • Interiors sotmesos a humitats relatives mitjanes/altes (>65 %) o a condensacions.
  • Exteriors lliures de clorurs i exposats a la pluja en zones amb una precipitació mitjana anual superior a 600 mm.
  • Elements enterrats o submergits.
  • Soterranis no ventilats.
  • Cimentacions
  • Taulers i pilars de ponts en zones amb una precipitació mitjana anual superior a 600 mm.
  • Elements de formigó en teulades d'edificis.
Humitat mitjana IIb Corrosió d'origen diferent que els clorurs
  • Exteriors lliures de clorurs, sotmesos a l'acció de l'aigua de pluja, en zones amb una precipitació mitjana anual inferior a 600 mm.
  • Construccions exteriors protegides de la pluja.
  • Taulers i pilars de ponts, en zones amb una precipitació mitjana anual inferior a 600 mm.
Marina Aèria IIIa Corrosió per clorurs
  • Elements d'estructures marines, per sobre del nivell de plenamar.
  • Elements exteriors d'estructures situades en zones pròximes a la línia de costa (a menys de 5 km).
  • Edificacions en zones pròximes a la costa.
  • Ponts en zones pròximes a la costa.
  • Zones aèries de dics, molls de pilons i altres obres de defensa litoral.
  • Instal·lacions portuàries.
Submergida IIIb Corrosió per clorurs
  • Elements d'estructures marines sumergides permanentement, per sota del nivell de baixamar.
  • Zones submergides de dics, molls de pilons i altres obres de defensa litorial.
  • Fonaments i zones submergides de pilars de ponts al mar.
En zona de marees IIIc Corrosió per clorurs
  • Elements d'estructures marines situades en la zona d'amplitud de marea.
  • Zones situades en el recorregut de la marea de dics, molls de pilons i altres obres de defensa litorial.
  • Zones de pilars de ponts sobre el mar, situades en el recorregut de la marea.
Amb clorurs d'origen diferent que el medi marí IV Corrosió per clorurs
  • Instal·lacions no impermeabilitzades en contacte amb aigua que presenti un alt contingut de clorurs no provinents del medi marí.
  • Superfícies exposades a sals de desglaç no impermeabilitzades.
  • Piscines i interiors dels edificis que les contenen.
  • Pilars de passos superiors o passarel·les en zones de neu.
  • Estacions de tractament d'aigua.

Taula 8.2.2A Classes específiques d'exposició relatives a altres processos de deteriorament diferents de la corrosió

Classe específica d'exposició Descripció Exemples
Clase Subclase Designació Tipus de procés
No agressiva Feble Qa Atac químic
  • Elements situats en ambients amb contingut de substàncies químiques capaces de provocar l'alteració del formigó a una velocitat lenta (vegeu la taula 8.2.3.b).
  • Instal·lacions industrials, amb substàncies d'agressivitat feble d'acord amb la taula 8.2.3.b.
  • Construccions properes a zones industrials, amb una agressivitat feble d'acord amb la taula 8.2.3.b
Mitjana Qb Atac químic
  • Elements en contacte amb aigua de mar.
  • Elements situats en ambients amb contingut de substàncies químiques capaces de provocar l'alteració del formigó a una velocitat mitjana (vegeu la taula 8.2.3.b)
  • Dolos, blocs i altres elements per a dics.
  • Estructures marines en general.
  • Instal·lacions industrials amb substàncies d'agressivitat mitjana d'acord amb la taula 8.2.3.b.
  • Construccions properes a zones industrials, amb una agressivitat mitjana d'acord amb la taula 8.2.3.b
  • Instal·lacions de conducció i tractament d'aigües residuals amb substàncies d'agressivitat mitjana d'acord amb la taula 8.2.3.b
Forta Qc Atac químic
  • Elements situats en ambients amb contingut de substàncies químiques capaces de provocar l'alteració del formigó a una velocitat ràpida (vegeu la taula 8.2.3.b).
  • Instal·lacions industrials amb substàncies d'agressivitat alta d'acord amb la taula 8.2.3.b.
  • Instal·lacions de conducció i tractament d'aigües residuals amb substàncies d'agressivitat alta d'acord amb la taula 8.2.3.b
  • Construccions en proximitats d'àrees industrials, amb agresivitat forta segons la taula 8.2.3.b
Amb glaçades Sense sals fundents H Atac glaç-desglaç<
  • Elements en contacte freqüent amb aigua o situats en zones amb una humitat relativa mitjana ambiental a l'hivern superior al 75 %, i que presentin una probabilitat anual superior al 50 % d'assolir temperatures inferiors a –5 ºC almenys un cop.
  • Construccions en zones d'alta muntanya.
  • Estacions hivernals.
Amb sals fundents F Atac per sals fundents
  • Elements destinats al trànsit de vehicles o vianants en zones amb més de 5 nevades anuals o amb una temperatura mínima durant els mesos d'hivern d'un valor mitjà inferior a 0 ºC.
  • Taulers de ponts o passarel·les en zones d'alta muntanya, en les que s'utilitza sals fondents.
Erosió E Abrasió cavitació
  • Elements sotmesos a desgast superficial.
  • Elements d'estructures hidràuliques en què la cota piezomètrica pugui baixar per sota de la pressió del vapor d'aigua.
  • Pilars de ponts en cabals molt torrencials.
  • Elements de dics, molls de pilons i altres obres de defensa litoral que estiguin sotmesos a forts onatges.
  • Paviments de formigó.
  • Canonades d'alta pressió.

30.6 Docilitat del formigó

La docilitat del formigó serà la necessària per tal que aquest, tot seguint els mètodes de col·locació i compactació previstos, envolti les armadures sense solució de continuïtat i empleni completament els encofrats sense que s'hi produeixin cavitats. Per valorar la docilitat del formigó, caldrà determinar-ne la consistència per mitjà del procediment que es descriu en el mètode d'assaig UNE 83313:90.
Segons UNE 83313:90, la consistència del formigó es mesura a partir de l'assentament en el con d'Abrams, expressat en nombres enters en centímetres.
En el cas de formigons destinats a l'edificació, generalment es recomana que l'assentament en con d'Abrams no sigui inferior a 6 cm.
Les diferents consistències i els seus valors límit corresponents d'assentament en con d'Abrams seran els següents:

 

Tipus de consistència Assentament en cm
Seca 0 - 2
Plàstica 3 - 5
Tova 6 - 9
Fluida 10 - 15

El límit superior d'assentament establert per a la consistència fluida (15 cm) es podrà sobrepassar en cas que en la fabricació del formigó es faci ús d'additius superfluïdificants.
La consistència del formigó emprat serà la que s'especifiqui en el Plec de prescripcions tècniques particulars, definida pel tipus o pel valor numèric A d'assentament en centímetres, amb les toleràncies que s'indiquen a la taula 30.6.

Taula 30.6 Toleràncies per a la consistència del formigó

Consistència definida pel tipus
Tipus de consistència Tolerància en cm Interval resultant
Seca 0 0 - 2
Plàstica ±1 2 - 6
Tova ±1 5 - 10
Fluida ±2 8 - 17
Consistència definida per l'assentament
Assentament en cm Tolerància en cm Interval resultant
Entre 0 - 2 ±1 A±1
Entre 3 - 7 ±2 A±2
Entre 8 - 12 ±3 A±3

Taula 37.3.2.A Relació màxima aigua/ciment i contingut mínim de ciment

Paràmetre de dosificació Tipus de formigó Clase d'exposició
I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E
Relació màxima a/c Massa 0,65 0,50 0,50 0,45 0,55 0,50 0,50
Armat 0,65 0,60 0,55 0,50 0,50 0,45 0,50 0,50 0,50 0,45 0,55 0,50 0,50
Pretesat 0,60 0,60 0,55 0,45 0,45 0,45 0,45 0,50 0,45 0,45 0,55 0,50 0,50
Contingut mínim de ciment (kg/m³) Massa 200 275 300 325 275 300 275
Armat 250 275 300 300 325 350 325 325 350 350 300 325 300
Pretesat 275 300 300 300 325 350 325 325 350 350 300 325 300

Taula 37.3.2.B Resistències mínimes recomanades en funció dels requisits de durabilitat (*)

Paràmetre de dosificació Tipus de formigó Clase d'exposició
I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E
Resistència mínima (N/mm²) Massa 20 30 30 35 30 30 30
Armat 25 25 30 30 30 35 30 30 30 35 30 30 30
Pretesat 25 25 30 30 35 35 35 30 35 35 30 30 30

 

(*) Aquests valors reflecteixen les resistències que poden esperar-se amb caràcter general, quan s'empren àrids de bona qualitat i es respecten les especificacions estrictes de durabilitat incloses en aquesta Instrucció. Es tracta d'una taula merament orientativa, amb l'objectiu de fomentar la coherència desitjada entre les especificacions de durabilitat i les especificacions de resistència. En aquest sentit, es recorda que en algunes zones geogràfiques en les quals els àrids només poden complir estrictament les especificacions definides per a aquests en aquesta Instrucció, pot ser complicat obtenir aquests valors.